10/03/2009
Usabilitat: no enrecordar-nos del que recordem
Si a un article anterior els explicàvem com a un test d'usabilitat cal tenir present que les respostes verbals dels usuaris no tenen perquè ser conseqüents amb les seves accions, avui parlarem una mica del fet de com d'important és analitzar quines són les respostes i accions dels usuaris tenint en compte el temps transcorregut davant de la pantalla o del dispositiu testejat.
Sembla evident que les accions i reaccions dels usuaris aniran sent menys espontànies a mesura que fan servir una aplicació o naveguen per un website, oi? Sí, la corba d'aprenentatge i tot això. Sí. Però s'han plantejat fins a quin punt pot estar condicionat el comportament dels usuaris per aquest mateix aprenentatge a mig i llarg termini? S'han plantejat com els records d'anterior usos poden condicionar les accions i actituds dels usuaris? Segons alguns estudis, la repetició pot ser un mecanisme molt ràpid per a la implantació de records (tots hem après les taules de multiplicar recitant-les un i altre cop), però sembla que és possible arribar al punt de crear falses memòries.
A la Western Washington University, un grup de recerca va entrevistar diversos estudiants sobre successos del seu passat. Prèviament a les entrevistes, els investigadors havien parlat amb familiars i amics dels subjectes de l'estudi per establir una base de fets reals que barrejar amb altres fets ficticis. Durant les entrevistes, els estudiants havien de respondre si havien succeït o no aquells fets, és a dir, si recordaven haver viscut allò. A la primera ronda d'entrevistes, els estudiants es mostraven força segurs i encertats sobre el que era autèntic i el que no. A una segona ronda, interrogats sobre els mateixos fets i introduint variants a petits detalls, de manera sorprenent alguns records falsos van ser adoptats com a records propis per un percentatge significatiu d'estudiants.
Un estudi similar va ser realitzat a la University of Washington i, en alguns casos, els entrevistats fins i tot van aportar nous detalls als fets ficticis que havien adoptat com a seus. En aquest estudi es va destacar com la introducció de petits detalls de caire sensorial (principalment sensacions d'olor, so i llum) van ser determinants per a l'apropiació de les falses memòries. I això ens fa pensar en com és d'important tenir cura dels petits detalls al disseny d'interfícies d'usuari. Però això ja és un altre tema del que parlarem a un altre article. De moment, si volen saber més sobre les falses memòries, aquí tenen els enllaços als estudis referenciats:
False memories of Childhood Experiences
Ira Hyman, Troy Husband y James Billing
Western Washington University
Creating False Memories
Elizabeth F. Loftus
University of Washington
